Deixar decidir o acompanyar una decisió.
Decidir, escollir, triar, optar,...són paraules que tenen un gran pes en el nostre dia a dia. I, sovint, les utilitzem sense donar-hi la rellevància que mereixen.
El filtre que com a adults posem als processos d’aprenentatge dels infants definirà com aquests comprenen el món que els envolta. En definitiva, som models de conducta. I els infants comencen a entendre el món a partir de les nostres accions i reaccions davant dels diversos estímuls del dia a dia.
Aprendre a prendre decisions és un camí llarg, complex i increïble que farà de l’infant una persona més segura, autònoma i capaç. Però cal tenir present en quin moment evolutiu es troba cada infant per entomar aquest aprenentatge de la forma més adequada.
Fins als 6 anys no comencem a estar preparats neurològica ni psicològicament per prendre decisions, ja que aquest és un procés que necessita d’una xarxa neuronal complexa que ha de servir de suport d’un procés neuropsicològic també molt complex.
Amb això no pretenc dir que no podem començar a acompanyar als nostres infants sinó que hi ha decisions per les quals no estan preparats a nivell físic ni psicològic.
Però si que podem acompanyar–los amb petites decisions, potser més guiades, per anar entenent el que significa prendre una decisió i les seves conseqüències.
Alhora és important recordar alguns punts clau:
- Han de ser decisions amb opcions tancades, a aquesta edat hem de facilitar al màxim el procés de tria i decisió, i així fomentarem seguretat en l’ infant.
- Han de ser decisions que no impliquin cap risc o que tinguin a veure amb la salut de l’infant (p.ex: no pot decidir si vol anar al metge o si es vol dutxar). És important no deixar decidir sobre hàbits i rutines, ja que a aquesta edat les estan coneixent i adquirint.
- Han de tenir una premissa i un llenguatge clars. Les comparacions, la ironia, els dobles sentits,...no haurien de ser-hi en l’enunciat de la decisió.
- Els adults que acompanyem aquesta decisió hem de respectar-la, encara que no sigui la que nosaltres haguéssim triat.
Per acabar sempre ajuda a visualitzar més bé la teoria un exemple: com a adults decidim que s’ha de posar un jersei màniga llarga però l’infant pot decidir quin, entre dos o tres opcions que li podem facilitar. Un altre exemple: com a adults decidim que ha d’esmorzar fruita però l’infant pot decidir quina fruita menjar aquell dia.
Us vull encoratjar en aquest camí meravellós que és créixer plegats. Decidiu formar-ne part, serà una bona decisió.
Helena Armans Pau.